Programa de tele interesante

Recomendable el programa "Singulars" emitido en Canal 33, donde se entrevista a Eulàlia Torras de Beà. Si accedeis al blog del programa http://blogs.ccrtvi.com/ensingular.php clickando en Tots els videos del programa podreis ver la entrevista.

Eulàlia Torras de Beà és metge, psicoanalista i psiquiatra infantil i juvenil ( de 0 a 18 anys ). Té una experiència de més de 50 anys en l’atenció a la salut mental dels bebès, nens i adolescents. Té tres fills i sis néts. Va fundar l’any 1969 el Servei de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.Aquest servei va ser el primer a tot Catalunya que va oferir tant el diagnòstic com el tractament psicoterapèutic, reeducatiu i psicopedagògic de nens i adolescents amb problemes evolutius, emocionals, conductuals i d’aprenentatge. L’any 1990 es va transformar en la Fundació Eulàlia Torras de Beà. Institut de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent (FETB).Des d’aquests serveis i des de la seva experiència i coneixements de més de 50 anys, Torras de Beà és molt clara: les guarderies les necessiten els pares, però no les necessiten els nens. Inaugurar guarderies és populisme polític. El que és veritablement progressista és subvencionar els pares perquè puguin criar els seus fills fins als tres anys. Els bebès i els nens necessiten els pares. I les guarderies no els poden substituir.Les guarderies, segons la doctora, fan que els nens emmalalteixin més. "I això no s’ha d’assumir com a normal. Espanya és el tercer país que més psicofàrmacs recepta a menors".Però Torras de Beà no es queda només en l’exposició documentada en contra de la tendència de portar els nens a la guarderia sense ni tan sols una sola reflexió, sinó que és promotora --juntament amb altres professionals de la medicina, la neurologia, la psicologia i la psiquiatria-- del manifest “Más tiempo con los hijos”, on es reivindiquen dos anys de maternitat/paternitat garantits pels poders públics i es diu, entre altres coses, això: “Se invierten fondos y recursos en más plazas de guarderías (escuelas infantiles) y, después, en más plazas de aulas de refuerzo para niños con fracaso escolar; en más equipos de salud mental infanto-juvenil; en más hospitales de día; en más psicofármacos para la infancia; en más servicios hospitalarios para niños y adultos con problemas, etc. Sin embargo, se está ayudando poco a los padres, a nivel económico y laboral, a que mantengan un tiempo para estar con sus hijos, para realizar actividades con ellos, fomentando así una adecuada evolución personal y social. Es decir, su salud mental. Éstas son las verdaderas medidas preventivas. Y por eso resultan mucho más rentables económica, social, emocionalmente y en otros muchos sentidos”.